La història de la impremta

D urant els segles de l'Edat Mitjana, juntament amb la invenció del paper, els xinesos van donar els primers passos en el desenvolupament de la impremta. Van buscar un procediment que, en lloc de copiar els escrits a mà, els permetés obtenir moltes reproduccions iguals de un mateix original. La solució va ser llaurar els caràcters d'una pàgina en una planxa de fusta, de manera que aquests destacats. Després entintar la planxa i aplanaven a sobre fulls de paper. Com pots veure, és un sistema semblant als segells d'avui en dia.
Segles més tard, cada signe es llaurava en un tros separat de fusta, que es combinava amb altres per formar expressions.El sistema era més ràpid, encara que l'enorme quantitat de caràcters de la llengua xinesa dificultava les coses. Els primers llibres, calendaris i notícies es van imprimir amb aquests procediments.

Gutenberg: L'inventor de la impremta?
No es té clara la data de naixement de l'inventor alemany Johannes Gutenberg. Però s'ha determinat que va néixer a Magúncia, petit poblat d'Alemanya, cap a l'any 1400. Provinent d'una família noble, el seu veritable nom era Friel Gensfleisch.Tampoc no tenen antecedents concrets de la seva mort establint-se que el fet va ocórrer probablement a finals de 1467 o començaments de 1468.

En el seu poble natal es va ocupar com orfebre. Es va traslladar amb la seva família a Estrasburg, on va instal.lar una empresa de gravats en fusta, que seria el punt de partida per al desenvolupament futur del seu llegat.


Nombrosos han estat els estudis per determinar si va ser efectivament l'inventor de la impremta i de les lletres mòbils. Alguns han conclòs que no. Antecedents corroboren que els babilonis, en l'antiguitat van conèixer la impressió amb segells d'argila i que els xinesos, al voltant de l'any 1041, també van imprimir amb aquest tipus de lletres. Més encara, a l'edat mitjana es van fer gravats de pàgines senceres usant gravats de fusta.

No obstant això, podem atribuir a Gutenberg la utilització de tipus mòbils de metall inútils anteriorment, però no se sap ben bé qui va ser el primer en implementar-les. Investigadors asseguren que el primer va ser l'holandès Laurens Janszoon. El que se sap amb certesa és que Gutenberg va construir, entre 1436 i 1450, un aparell que va aconseguir fondre satisfactòriament les lletres metàl.liques que va fer servir en els seus primers llibres, amb les quals va imprimir la seva famosa Bíblia en 1455. A tall d'anècdota podem explicar que a causa dels seus deutes, Gutenberg va ser embargat i la impremta que el va fer famós va quedar en mà dels seus creditors, que amb la venda de la Bíblia van augmentar en cinc vegades la seva inversió inicial.

Gutenberg en realitat no va inventar res. Molt temps abans que ell, els xinesos havien desenvolupat les tècniques de la impressió i de la fabricació de paper. Els orfebres ja sabien fabricar burins i els vinaters de Renània ja utilitzaven premses amb cargol en les seves veremes. Però encara ningú havia reunit aquests diferents invents. L'enginy de l'impressor alemany el va portar a desenvolupar un artefacte mecànic veritablement eficaç per a la reproducció dels textos escrits. Així es pot considerar com el veritable pare del llibre modern.

Per al professor de fisiologia de l'Escola de Medicina de l'UCLA, a Gutenberg se li ha de distingir pels seus avenços en l'ús de la impremta "una tècnica per a producció en sèrie amb lletres metàl.liques, una nova aliación metàl.lica per als tipus i la tinta d'impressió amb pintura. També seria convenient ubicar Gutenberg com un símbol perquè va inaugurar la indústria editorial a occident amb la Bíblia de l'any 1455 ".

El 1450 es va associar amb Johannes Fust, que li va prestar vuit-cents florins perquè larà la impremta, fongués les lletres metàl.liques i comprés el pergamí per imprimir la Bíblia. El préstec considerava el salari dels ajudants i el sosteniment del mateix Gutenberg.

Dos anys després Fust va lliurar la mateixa quantitat novament, per al terme del projecte que contemplava dos volums del llibre sagrat. Però faltava l'ornamentació a mà i l'empastament dels impresos. Fust molest finalment decideix anar als tribunals exigint que se li tornés immediatament els diners.

El perfeccionament dels caràcters metàl.lics mòbils va ser el que més inconvenients li va produir, com es pot deduir de les moltes proves efectuades sense èxit. El més immediat va ser l'elecció de la base dels impresos: el pergamí, element car i poc corrent, no era prou llis ni prou lleuger com per facilitar un treball ràpid i net.

Tot i la senzillesa de la impremta va significar per Gutenberg invertir gairebé la seva vida sencera en el perfeccionament d'ella. Va aconseguir revolucionar la vida cultural, política, social i fins i tot religiosa d'una bona part de la humanitat.

Segona edició
L'anomenada "Bíblia de Gutenberg", impresa en 1455, és un dels tresors de la Biblioteca Nacional d'Àustria i serà digitalitzada segons ha informat l'editorial austríaca Hollinek. L'objectiu del projecte és commemorar el segle XXI de Gutenberg i facilitar l'accés a l'herència cultural europea utilitzant tecnologia de punta tant per a la digitalització com per a la reimpressió

HISTÒRIA DE L'ESCRIPTURA FINS A L'INVENCIÓ DE LA IMPREMTA

Encara que els homes existeixen des de fa un milió d'anys, només escriuen des de sis-mil anys ençà.

Des de fa milers d'anys l'home ha utilitzat signes, dibuixos, imatges per transmetre missatges. La veritable escriptura existeix al moment que es constitueix en un conjunt organitzat de signes que fa possible que l' esser humà pugui interpretar clarament el que pensa o vol expresar.
Tot comença a la Mesopotàmia, entre el rius Tigris i Eufrates, on hi ha actualment l'Irak. Aquesta regió estava repartida entre elpaís de Sumer al sud i el d'Akkad al nord. És als sumeris a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura cuneiforme.
El nom de cuneiforme ve delllatí cuneus (clau) és la forma de les senyals que formaven els sumeris sobre un suport d'argila fresca, utilitzant uns estris de canya o fusta tallats en forma de línia. Signes que sobre l'argila tenen l' aparença del l'empremta d'un clau.
La comptabilitat, d'aquesta necessitat va néixer l'escriptura.
Un progrés decisiu: procurar que els signes reflexessin els sons de les paraules de la llengua parlada. L'origen de qualsevol llengua veritable es troba en aquesta invenció importantíssima: el fonetisme.

Els jeroglífics
Se'ls hi va ocorrer uns pictorames que no representessin directament l'objecte si no un altre que fos similar fonéticament. La paraula jeroglífic designa els carácters de l'escriptura egípcia. Els primers documents de inscripcions jeroglífiques van ser al tercer mil·leni a d. J.C. i va durar fins l'any 390 d. d. J.C. quan l'Egipte ja estava sota la dominació romana. Així com els mesopotàmis la seva escripurava anant evolucionant, el sistema jeroglífic és des dels seus començaments una veritable escriptura perque reprodueix la llengua parlada i perqué reflexa realitats abstractes i concretes i transcriu consells per l'agricultura ,la medicina, l'educació, així com pregraries i llegendes i la literatura en totes les seves formes.

El papir:
A Egipte com a Mesopotàmia, llegir i escriure consistia un privilegi i un poder.
Els escribes egipcis disposaven de diferents suports per escriure; l'argila, la pedra, el metall, però el més important va ser el papir.
El papir: és una planta que creix en abundància a les terres humides vora del riu Nil, s'utilitzaba per fabricar infinitat de coses d'ús quotidià. Per fabricar aquest suport es tallava latija d'aquesta planta en fines llàmines i es superposaven perpendicularment, d'aquesta manera s'obtenien uns fulls plans i flexibles.
Per fer els signes, s'utilitzava una vareta de canya d'uns 20 cm. La tinta negra, molt espessa, estava feta de pols de sutge, aigua i goma aràbiga com a fixador.

L'Alfabet:
Mil anys abans de Crist es produeix la invenció de l'alfabet, va començar amb els fenicis, que es van dispersar per tota la Mediterrània, pel nord d'Àfrica, per la costa d'Espanya, per Sicília, Xipre, Grècia i per Itàlia.
L'escriptura fenicia es va estendre per tot Grècia el 1400 a.C., s'ignora d'on provenien aquests signes nomes format de consonants.
Pels volts del segle V a de J.C. ja existia l'alfabet grec i tenia vint-i-quatre lletres, d'entre elles set vocals, es podia escriure amb lletres "capitals" o majúscules i amb minúscules. Al segle III a. de J.C. es va crear l'alfabet llatí que constava de dinou lletres.

L'aparició del pergamí:
Amb el temps va apareixer el pergamí que era normalment de pell de be, de vaca o de cabra. Aquest suport té l'avantatge de que sobre el papir es pot escriure perlesdues cares. L'aparició del pergamí va aportar dos progressos decisius, peruna part es podia escriure amb ploma d'oca, que oferia moltes possibilitats que la canya, i per altra part el poder plegar els fulls i cosir-los, cosa que va comportar l'aparició dels "codex" precursos dels actuals llibres.
Des del segle IX o X cada abadia y cada monestir poseeix un "scriptorium".

Scriptorium:
L'scriptorium era una sala independent a la resta de monestir. Hi havia una sèrie de pupitres ocupats per un copista, en aquesta sala hi havia un monjo que anava llegint el text i els copistes l'anaven escrivint. Aquesta tasca només s'aturava a l'hora dels àpats i per resar. Apart del text, la decoració era obra d'altres especialistes: els miniaturistes i el il·luminadors. Les lletres capitals, les orles i els dibuixos de flors, personatges i paisatges de colors vius de les miniatures eren fetes per aquest especialistes. A finals del segle XII l'esglesia perd l'ensenyament d'aqustes tecniques i els copistes laics que col·laboren amb els monjos es van organitzar en tallers i gremis i van començar a redactar documents oficials per la burgesia els comerciants i a fer llibres. La burgesia té accés d'aquesta manera a la literatura.

Johanes Gensfleisch, anomenat Gutenberg:
Gutenberg (1397-1468). Considerat l'inventor de la impremta de tipus mòbils. S'establí a Magúncia el 1448. Allí té com a soci un banquer anomenat Fust que li deixa diners, però al no poder tornar-los-hi Fust es queda. El 1456 es tormna a posar en marxa i apareix La Biblia llatina de 42 ratlles i dues columnes",és el nom de Fust que hi figura com a marca d'impressor.
La primera preocupació de l'impressor era competir amb els copistes i arribar a realitzar edicions tan luxoses com les obre cal·ligrafiades.
L'aportació principal que va ver Gutenberg va ser l'utilitzar els tipus mòbils i l'adaptació de la "premsa de rosca". Els primers tipus mòbils que va fer servir eren gravats sobre fusta, però aviat un amic i soci de Gutenber anomenat Schoeffer va aportar la fabricació de les lletres foses en metall, una lliga de plom i d'antimoni que pràcticament s'ha usat fins a l'actualitat. L'altra aportació de Gutenberg va ser la d'utilitzar paper (invent xinés del segle II) en lloc de pergamí.
A partir d'aquest moment comencen noves històries: la història de la impremta i molt lligada a ella la història de la tipografía, del disseny de caràcters.

¿ Que es un Wiki ?

Un wiki, o una wiki, és un lloc web les pàgines web poden ser editades per múltiples voluntaris a través del navegador web. Els usuaris poden crear, modificar o esborrar un mateix text que comparteixen. Els textos o "pàgines wiki" tenen títols únics. Si s'escriu el títol d'una «pàgina wiki» en algun lloc del wiki entre dobles claudàtors (...), aquesta paraula es converteix en un "enllaç web» a la pàgina wiki.

L'aplicació de més pes ia la qual li deu la seva major fama fins al moment ha estat la creació d'enciclopèdies col • laboratives, gènere al qual pertany la Viquipèdia. Hi ha moltes altres aplicacions més properes a la coordinació d'informacions i accions, o la posada en comú de coneixements o textos dins de grups.

La major part dels wikis actuals conserven un historial de canvis que permet recuperar fàcilment qualsevol estat anterior i veure 'qui' va fer cada canvi, la qual cosa facilita enormement el manteniment conjunt i el control d'usuaris destructius. Habitualment, sense necessitat d'una revisió prèvia, s'actualitza el contingut que mostra la pàgina wiki editada.