Història de la impremta moderna

Fins a 1449 i anys posteriors, els llibres eren difosos a través de les còpies manuscrites de monjos i frares dedicats exclusivament al res ia la rèplica d'exemplars per encàrrec del propi clergat o de reis i nobles. Malgrat el que es creu, no tots els monjos copistes sabien llegir i escriure. Feien la funció de copistes, imitadors de signes que en moltes ocasions no entenien, la qual cosa era fonamental per copiar llibres prohibits que parlessin de medicina interna o de sexe. Les il · lustracions i les majúscules eren producte decoratiu i artístic del propi copista, que decoraven cada exemplar que realitzava segons el seu gust o visió. Cadascun dels seus treballs podia requerir fins a deu anys.

La impremta va ser inventada pels xinesos segles abans, però en l'Alta Edat Mitjana s'utilitzava a Europa per a enviar pamflets publicitaris o polítics, etiquetes, i treballs de poques fulles; per això, es treballava el text en buit sobre una tauleta de fusta, incloent els dibuixos-un dur treball d'artesans-. Un cop confeccionada, s'acobla a una taula de treball, també de fusta, i es impregnada de tinta negra, vermella, o blau (només existien aquests colors), després s'aplicava el paper i amb rodet es fixava la tinta. El desgast de la fusta era considerable per la qual cosa no es podien fer moltes còpies amb el mateix motlle. A aquest tipus d'impressió, se l'anomena xilografia.

Cada impressor fabricava el seu paper, atorgant-li la seva pròpia marca d'aigua a manera de signatura d'impressor. Per aquestes marques d'aigua és pel que es coneixen els seus treballs.

En aquest entorn, Gutenberg va apostar a ser capaç de fer a la vegada diverses còpies de la Bíblia en menys de la meitat del temps del que trigava a copiar una el més ràpid de tots els monjos copistes del món cristià i que aquestes no es diferenciarían en absolut de les manuscrites per ells.